PRESENTACIÓ DEL CANDIDAT
Qui som?
Elies Coll Moll
Som nat a Ciutadella de Menorca l’any 1991, municipi on actualment també residesc.
Vaig obtenir el graduat en Història a la Universitat de Barcelona (2016) i, en posterioritat, vaig ampliar els estudis amb els primers cicles de Geografia i Arqueologia. M’he especialitzat en cartografia, SIG i teledetecció per satèl·lit amb finalitats civils.
Des del 2025, som mediador familiar, civil i mercantil habilitat, després de completar el curs de formació homologat pel Ministeri de Justícia, tot i que actualment no exercesc l’activitat.
La meva trajectòria professional a l’Administració Pública es va iniciar quan el 2017 vaig ser seleccionat pel programa del SOIB «Joves Qualificats» per incorporar-me com a tècnic de gestió en pràctiques a l’Àrea de Cultura i Patrimoni Històric del Consell Insular de Menorca.
De llavors ençà, he continuant desenvolupament la meva activitat professional a l’Administració Pública, acumulant més de set anys d’experiència en actiu de serveis prestats.
La major part de la meva trajectòria s’ha desenvolupat com a tècnic de gestió en diverses àrees del Consell Insular i, puntualment, als serveis generals de l’Ajuntament des Migjorn Gran i l’Institut Menorquí d’Estudis. Ara mateix duc la gerència d’un projecte de Turisme al Consell Insular.
Per afinitat amb els seus principis, estic adherit a Més per Menorca des del 2023.
L’experiència m’ha permès adquirir una visió transversal del funcionament del Sector Públic i consolidar-me com a persona amb capacitat de gestió, iniciativa i criteri, preparada per afrontar els reptes amb rigor, creativitat i esperit resolutiu
Fins on jo sé, a la família mai no hem estat gaire avesats a la política activa. I és comprensible: durant el Trienni Liberal, fa més de 200 anys, el 1821, un avantpassat meu, Onofre Coll Al·lès, l’amo de Binicodrell de Dalt, ja va tenir la pensada de ser el primer batle des Migjorn Gran. Supòs que, després d’aquesta experiència, a ningú més se li va ocórrer tornar a fer política. Almanco, fins ara.
M’agrada sentir persones que encara no saben rallar en català però s’hi atreveixen. A vegades fan combinacions de paraules i expressions que són absolutament originals, i crec que açò té molt de valor. Em sap greu quan qualcú se’n riu: si una persona fa l’esforç d’apendre la nostra llengua, el mínim que s’hauria de fer és animar-la. I ho dic sincerament: un accent menorquí encara insegur té molt d’encant.
Tot i que ja duc anys fent feina al sector públic, quan he de fer un tràmit telemàtic com a ciutadà, o qualcú em demana que l’ajudi, també em perd pel laberint de webs, plataformes i formularis. Prou vegades acabes sabent a qui li han regalat una caixa de bombons o un ram de flors per causa meritòria, amb fotografies a quarterades, però no trobes el tràmit que necessites.
Jug a tennis almanco un dia a la setmana. Però no diré el nom del meu entrenador perquè no li vull fer passar aquesta vergonya. I és que, des que tenia deu anys, no he acabat de fer prou cas als seus bons consells. Estic segur que no ha tirat la tovallola amb mi perquè quan el club esportiu rep un requeriment que no acaben de comprendre m’ha de demanar ajuda per desxifrar-lo.
Elies Coll Moll 